
Dins ma classa, los escolans sabon pas totjorn quora utilizar en occitan « cal » (il faut) ou « qual » (qui). Vaquí una aficha que pòt servir d’ajuda-memòria.
Dins ma classa, los escolans sabon pas totjorn quora utilizar en occitan « cal » (il faut) ou « qual » (qui). Vaquí una aficha que pòt servir d’ajuda-memòria.
En març de 2019, Florian Vernet nos faguèt l’onor de venir trabalhar amb nòstres escolans moissagueses pendent dos jorns (a l’escòla Lois-Gardes, al collègi François-Mitterrand de Moissac e tanben al licèu). A la fin, donèt una conferéncia sul tèma « Les apports de l’occitan au français ». Al temps que plan sovent, pensam que l’occitan « pana » de mots al francés, èra plan interessant de constatar que lo contrari se passa tanben.
Vaquí un enregistrament de sa conferéncia : https://www.youtube.com/watch?v=VtzUtomk14c
![]() | Vaquí qualques afichas que se pòdon afichar sus las parets de la classa :
| ![]() |
Una causa que m’agrada plan dins las lengas, que sián regionalas o extrangièras, son las expressions. Lo site del Congrès a una partida plan interessanta : https://www.locongres.org/fr/applications/expressoc-expressions-fr/expressoc-recherche.
Una causa que m’agrada plan dins las lengas, que sián regionalas o extrangièras, son las expressions. Lo site del Congrès a una partida plan interessanta : https://www.locongres.org/fr/applications/expressoc-expressions-fr/expressoc-recherche.
Una causa que m’agrada plan dins las lengas, que sián regionalas o extrangièras, son las expressions. Lo site del Congrès a una partida plan interessanta : https://www.locongres.org/fr/applications/expressoc-expressions-fr/expressoc-recherche.
Parlam de paronims (paronyme en francés) quand de mots son gaireben d’omonims. Es lo cas de « veire » e « beure » en occitan, que mos escolans confondon sovent.
Vaquí un ajuda-memòria qu’avèm en classa : lo fichièr PDF (per estampar) e lo fichièr ODT (LibreOffice, per modificar).
En occitan, lo mot « chercher » se pòt dire de mantun biais segon lo contèxte : soscar, querre o cercar. Vaquí una aficha bilanç que farguèrem en classa : lo fichièr PDF (per estampar) e lo fichièr ODT (LibreOffice, per modificar).
En francés, ja, d’unes capitan pas a far la diferéncia entre aqueles dos mots. M’a semblat important de trabalhar dessús amb ma classa. Vaquí una aficha que n’es un bilanç cortet…
Podètz telecargar lo fichièr PDF (per estampar) e lo fichièr SLA (Scribus, per modificar).